Llocs: Carrers
Carrers amarats
de gessamí i lilàs.
Passes ressonen
sota l’esguard d’un gavià.
L’amor em guarda un bes.
El bes dolç, boscà.
Com el primer de sempre
Ocell del vespre
Els esguards clars, un reflex.
Els mots suaus, com de vent.
Cambres i patis
Vosaltres...
-
-
-
-
-
xollar, esquilar o tondreFa 14 hores
-
-
-
-
-
obrir els ullsFa 4 dies
-
l'origen de la forçaFa 3 dies
-
-
-
-
Radio ArgentonaFa 13 hores
-
COSTAFa 18 hores
-
-
-
Mandra de la nitFa 18 hores
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Gomes de cabellFa 4 hores
Fotoblogs
Seguidors (gràcies!!)
Paraules arxivades
-
►
2009
(110)
-
►
juliol
(12)
- Alquímies Ondulants - XX -
- Alquímies Ondulants - XIX -
- Alquímies Ondulants - XVIII -
- Alquímies Ondulants - XVII -
- Alquímies Ondulants - XVI -
- Alquímies Ondulants - XV -
- Alquímies Ondulants - XIV -
- Alquímies Ondulants - XIII -
- Alquímies Ondulants - XII -
- Alquímies Ondulants - XI -
- Alquímies Ondulants - X -
- Alquímies Ondulants - IX -
-
►
juliol
(12)
Mirada propia
8 que han trobat el lloc:
Barana muda
pont vigilat
riera seca
i el so del tren.
Sota dels arbres
camins d'ocells
mots que caminen
un pas lleuger.
Vora la font
ran del passeig
volen els núvols
d'aiguabarreig
Admirat i estimat Poeta... m'agrada tan la manera com t'afecta la primavera!
Amor, besades, ocells!, flors...
Petonets petits de colors, suaus com una ploma, frescos com la rosada...
:**********
Un dolç despertar, gràcies! :)
les llambordes... tant dures si hi ensopegues, tant suaus si t'aplanen el caminar... com les besades, com moz-art!
no sé si veure una baixada o una pujada a la foto... no sé si els ocells, el teu ocell, es desperta al vespre o busca recer.
brisa nocturna, ventolades a estones.
petons i llepades boscanes!
El bes dolç, boscà......
Com m'agraden els teus poemes, aquest em fa recordar i fa una mica de mal, però el record és dolç, suau com el vent.
Gràcies poeta, petonets dolços.
M'arriba l'olor dels lilàs...
;)
Carme Preciós! M’has fet pensar en un lloc de Vallvidrera. On vaig, alguns cops, a fer fotos.
Les tinc penjades al flickr..
Gràcies per les teves paraules nina.
Petonets dolços :¬)**
elur, inyu! Gràcies, gràcies... Mira m’ha donat així... I m’agrada!
Petonets un xic noctàmbuls :¬)**
Rita Gràcies a tu per voler “despertar” a casa
;¬)*
Gatot quan eres a dalt feia baixada i des de l’altre extrem feia pujada...;¬P
Com la vida... De vegades et pots trobar en un extrem o en un altre.
No sols els vespres es buscar recer... De vegades seria necessari trobar-ho a qualsevol hora del dia..
Petonets dolços i amarinats ;¬)*
Anna em sap greu que et faci mal, ni que sigui un xic... Però no perdo l’esperança què, si era un record dolç, el somriure t’haurà il•luminat amb tendresa.
Gràcies a tu, sempre, per venir
Petonets dolços :¬)**
Joana, nina, et ben prometo que era espectacular. I s’anava alternant amb el de gessamí.
I més encara, allà on el vaig trobar... No ho hagués dit mai...
Una abraçada tendra i un petonet dolç :¬)*
Publica un comentari